EL CICLE REPRODUCTOR DE LES PLANTES AMB FLOR

1.Parts de la planta.

La Tija: Sosté la planta. Té dues parts: La tija principal i les branques. Hi ha tiges llenyoses: són dures i tiges herbàcies: són toves.

 Les fulles: capten la llum i creixen de la tija. Tenen dues parts: el limbe, és la part més ample de la fulla i el pecíol , és la part per la qual la fulla s'uneix a la tija.



2.Parts de la flor.


-El calze, format pels sèpals, que generalment són de color verd. És important a l’hora de fer la descripció determinar:
-Quantitat                   -Si estan lliures (dialisèpals) o estan soldats (sinsèpals)

-La corol·la, formada pels pètals. Acostumen a ser de colors i constitueixen la part més “vistosa” de les flors. És important a l’hora de fer la descripció determinar:
-Quantitat        -Si estan lliures (dialipètales) o estan soldats (sinpètales)

-Els estams, formats per un filament que acaba en un engruiximent on es forma el pol·len i que se’n diu antera. El conjunt dels estam forma l’Androceu. Són la part masculina de la flor. És important a l’hora de fer la descripció determinar:
-Quantitat
-Els filaments poden estar lliures (poliadelf), tots soldats excepte 1 (dialidelf) o tots soldats (monoadelf)
-També pot ser que els estams creixin sobre els pètals (epipètals)


3.La reproducció: Pol·linització
La pol·linització consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l’estam fins a l’estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà. Es tracta, per tant, d'un pas important en la reproducció de les plantes amb llavors, de manera que els diversos grups d’espermatòfits han adquirit evolutivament mecanismes de pol·linització complexos i molt eficients.

TIPUS:
Anemofília 
La pol·linització es fa amb l'ajut del vent, (vegeu article principal a anemofília).
Hidrofília 
L'aigua líquida és el vehicle que transporta el pol·len, (vegeu article principal a hidrofília). Aquest és el cas, per exemple, de les plantes aquàtiques com la llentia d'aigua i les del gènere Zostera.
Entomofília 
La pol·linització es fa amb la col·laboració dels insectes, els principals pol·linitzadors pertanyen al tipus dels apiformes seguits del dípters (concentrats en tres famílies:Syrphidae, Bombyliidae i Tachinidae).
Zoofília 
La transferència del pol·len es fa gràcies a vertebrats, especialment d'ocells, però també els quiròpters i fins i tot els lèmurs(vegeu article principal a zoofília).
Entre el vertebrats no insectres s'ha senyalat els cargols com pol·linitzadors d'Aspidistra ssp.

4.Les llavors.
La llavor, sement o grana és una petita planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun aliment emmagatzemat. Es el resultat de la fecundació i maduració de l’òvul o ovocèl·lula de les plantes gimnospermes i de les angiospermes, es a dir, dels espermatòfits o vegetals amb llavors. Així, doncs, la llavor no és res més que el primordi seminal fecundat un cop és madur i està preparat per separar-se de la planta mare.

LES PLANTES QUE CULTIVAREM

EL CARBASSÓ:
El carbassó és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies. És originària d'Amèrica on era un dels principals conreus dels pobles indígenes precolombins. Actualment ha passat a formar part de la cuina mediterrània.

 Les fulles són palmejades amb pèls no vulnerants i tenen uns peciols molt llargs i acanalats. Les flors són relativament grosses i de color groc, les femenines amb el pistil molt visible, tenen l'ovari en forma de petit carbassó. El fruit és en forma de pepònide (com la resta de les cucurbitàcies)molt allargat i de grans dimensions quan està fisiològicament madur és de color groc amb gran quantitat de llavors.

 

Quan es planten: en primavera, encara que es pot plantar també durant tot l'any

Quan es cull: al cap d'un mes i mig

Producció Mundial: 126 mil tones.

TIPUS:

CARBASSÓ SOFIA:              CARBASSÓ SAMARA:

  

LES PLANTES QUE CULTIVAREM

CEBES
La ceba és una planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies.

Originària de l'Àsia central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrània.
Té un únic bulb gran, de forma ovoide. El seu desenvolupament és biennal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seves fulles són semicilíndriques i neixen d'un bulb subterrani, proveït d'arrels superficials. La seva tija és erecta i habitualment s'origina en el segon any de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbel·la de flors blanques o rosades. Altres noms pels quals se la coneix en català són ceba blanca, ceba d'Egipte o ceba porrera.
  


Quan es planten: Primavera, Estiu i Hivern
Quan es cull: Després de quatre mesos de plantar-ho.
Producció Mundial: 70 milions de tones


TIPUS:
CEBA BABOSA:                           CEBA TENDRA:       CEBA DOLÇA:
      V 












CALÇOTS:

LES PLANTES QUE CULTIVAREM

ENCIAM
Enciam, encisam o lletuga (Lactuca sativa) és una planta conreada de la família Asteraceae originària d'Europa i Àsia a partir de varietats silvestres afins com Lactuca serriola.
Planta anual o bianual, que inicialment forma una roseta de fulles de fins a 20 cm de llarg i que quan floreix forma una inflorescència amb flors blanques i fruit en forma d'aqueni allargat.
Enciam iceberg:                                             Enciam Lollo:
                     
Enciam maravilla:                                              Enciam trocadero:
                         


Es poden sembrar al febrer, març i recollir al maig, juny.
També es poden sembrar al juny i recollir al setembre.
Es pot sembrar també al octubre i recollir al novembre.

La producció mundial de enciams es de aproximadament 20.000 tones.

EL CARBASSÓ

El carbassó és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies. És originària d'Amèrica on era un dels principals conreus dels pobles indígenes precolombins. Actualment ha passat a formar part de la cuina mediterrània.

És planta de fàcil conreu i ràpid creixement però que necessita molta aigua. Els carbassons s'agafen immadurs perquè si no perden les qualitats gustatives. També es mengen les flors (a Mèxic les prefereixen als fruits)i les llavors que són del tipus de les altres carbasses.

  

¿COM ES FA UN HORT? 1

1.Desbrossar: Treure la brossa. Arrancar les males herbes, treure-les amb les arrels. També traurem les escombraires.


2,Treure les pedres que hi ha a la superfície i la que hi ha dins la terra.


3.Remoure un pam de terra, per que entre aire dins la terra.
 

4. Afegir-li adob i remenar la terra.
     

Poal i Vladordis

Busqueu informació sobre el Poal i sobre viladordis.Heu de contestar les següents preguntes:
1.Quina relació hi ha entre aquests dos llocs i la agricultura de regadiu?
Són espais agrícoles d’horta originats per la construcció de la Sèquia i els seus ramals de rec a partir de l’Edat Mitjana, que s’estenen per dos àmbits identificables a l’est i a l’oest del barri del Guix: el Poal i Viladordis. És un patrimoni viu de la ciutat que cal incentivar, posar en valor i potenciar per evitar la seva progressiva regressió com a horta.
   

2.Què és l'agricultura de regadiu?

El regadiu és el Terreny en s'aplica l'aigua Operació de proporcionar a la terra per a l'afavorir Optim desenvolupament de les plantes Que s'hi cultiven. L'Objectiu de regar és augmentar la producció i permetre EL Desenvolupament normales de les plantes En cas de Déficit d'aigua induït por l'escassedat de les precipitacions, sin drenatge excessiu (terres sorrenques) o per una baixa capa freática. El Reg és particularment necessari es zonas arides Mentré Que es Que les disposen d'Humedad suficient es rega por assegurar uns rendiments constantes.



3.Què és la Sèquia?  Perque serveix?
La Sèquia de Manresa és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa, és una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l'aigua dels llocs de captació fins a les poblacions o camps de conreu.
Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la seva rodalia.



4.Quins són els productes del regadiu de l'horta de Manresa?

Les patates, les llegums, Cireres, préssecs, blat de moro i tomàquets.

   

5.Que vol dir el poal?

Significa estany o recipient.

I que vol dir Viladordis?

Viladordis és una entitat de població i barriada a l'est del nucli urbà de Manresa, vorejant la dreta del riu Llobregat.

 

FRASES

Entitat: La juviat es una entitat privada.
Ecologista: Som una escola ecologista.
Assessorament: He demanat assessorament per el cas num.525b.
Estètica: Les pintures d'arts solen tenir una estètica determinada.
Cedir: La Kampana va cedir les seves instalacions a la ajuntament.
Objectiu: El meu objectiu es aprovar l'eso.
Extensiu: Aquell camp de conreu és molt extensiu.
Arbustos: Hi ha molts arbustos al pati,

El PARC DE L'AGULLA

A) Llegeix el text següent i contesta les preguntes.
1.Quina és la funció primária del Parc de l'Agulla?
Destribuir l'aigua de la Sèquia i potabilitzar-la a una part de Manresa.
2.Qui el va construir?
La Junta de la Sèquia, incorporada més tard a Aigües de Manresa, una empresa municipal privada.
3.Quan varen construir l'estany?
Entre els anys 1966 i 1974.
4.Quina feina fan les rengleres de plantes que hi ha dins de l'estany?
Utilitzen per fer-hi créixer herbes pròpies de sòls inundants, els anomenats genèricament macròfits.
5.Quins ocells hi podem trobar?
 Els ocells aquàtics ex: els ànecs coll verd, gavians, corbmarins, orenetes i el cabusset.
6.Quin gran peix hem pogut trobar?
 El peix Silur.
7.Quines activitats van fer els ciutadans manresans al Parc de l'Agulla?
 Han fet passeigs familiars, jocs dels nens o de l'activitat del grup d'esplai, fins als actes més multidinaris
 com la Transàquia a la festa de la Llum i el castell de focs a la festa Major, l'esport moderat, entès com a
 salut i esbarjo a l'aire lliure.

A) Fes un resum de 15 línies del text.

COM ES FA UNA PRESENTACIÓ

Activitat 1
Busqueu informació sobre com s'ha de fer una presentació d'un tema davant del públic: Buscar informació sobre: materials necessaris, fonts d'informació, to de veu, guió, power points, postura, vestimenta.

Materials necessaris
A vegades ens fra falta suport tècnic: un micròfon, alta veus, coordinador, un canó.
També necessiten un guió sobre el que hem de parlar.



Fonts d'informació
Les fonts d'informació han e ser les adequades ( correctes) per el nostre treball. Poden ser fotos, gràfics, taules per aclarir els conceptes, vídeos, power point, internet, llibres.





To de veu
Tenim que vocalitzar bé les paraules, procurar no mantenir un to monòton, modular la veu: puja i baixar el to, canviar el ritme, marcar els accents. Cal fer pauses per separar les idees i els diferents apartats, controlar el volum de veu, no parlar ràpid.




Guió
Per fer una presentació tenim que preparar un bon guió, el públic no es el teu enemic i no tenim que pensar en la gent sinó en el missatge que volen donar.



Power Point 
La presentació d'un un power point és de gran ajuda per complementar la teva presentació, utilitzant les diapositives com a suport, Peró no per anar llegint.



Postura
La postura es molt important, millor és parla dret i no assegut, cal moure's amb naturalitat i no donar l'esquena al públic, evitar els tics com fregar-se les mans, tocar-se les ulleres, mans a la butxaca etc...
Amb les nostres moviments no tenim que distreure l'atenció de les persones ni comunicar nerviosisme.






Vestimenta
La forma d'anar vestit depen del lloc i de la gent on fem la presentació.
A l'institut, la vestimenta ha de ser formal sense exageracions.

PREGUNTES VIDEO GARROTXA

VÍDEO
http://www.tv3.cat/videos/2852030/Garrotxa-viure-entre-volcans

PREGUNTES:
1.Que expulsen els volcans?
   Expulsen lava.

2.Quina relació hi ha entre una ampolla de cava i un volcà ?
Quan agafes una cava i començà a moure hi ha molta pressió, dins de la cava hi ha el gas i líquid que finalment quan mous el tap de la cava  surt per la  pressió que hi ha, es el mateix que passa amb un volcà, que expulsa el magma i la lava

3.Com es pot detectar un volcà que entrara en erupció?
S'anuncia, generalment per un despreniment més intens de vapors i per sacsejades sísmiques, terratrèmols més o menys intensos.

4.Fer un breu resum del vídeo?



5.Quina diferencia hi ha entre la lava i el magma?
La lava és magma que durant el seu ascens a través de l'escorça terrestre, arriba a la superfície.
A diferència del magma que refreda lentament a grans profunditats.

6.Perque són més bones les mongetes de la Garrotxa?
Per la terra per què te meny calci.

7.Quines conseqüències van tenir l'explosió del volcà Tambora?
8.Pot produir-se una nova erupció volcanica en la garrotxa? Perquè?
9.Que es una bomba volcanicà? Són mes perillosas que la cendra?
10.Buscar informació sobre altres volcans de Europa?

VOLCANS

1.Expliqueu la història del volcà kracatoa (Indonesia)?
El 27 agost 1883 va succeir la catastròfica erupció del Krakatoa, causant un tsunami amb onades de 22 metres i més de 36.000 persones van morir. El volcà va desaparèixer en gran mesura sota el mar, però el 1927 van començar les erupcions volcàniques de nou sota el nivell del mar, i entre 1928 i 1930 va aparèixer l'illa Anak Krakatau. El Anak Krakatau segueix creixent a raó de 5 metres per any i alguns geòlegs creuen que algun dia rebentarà amb la mateixa força que l'anterior.


2.Quants volcans hi ha a catalunya?
Els volcans de Catalunya es troben a la garrotxa una comarca gironina.Hi ha una 44 volcans que tenen edad compresa que està entre entre 100.000 i els 700.000.

-Digues el nom més important.
El volcà més important es el Croscat, que té una altura de (786 m)
es el tipus Estrombolià el  altre es diu Santa Margarida i te una altura de (700 m),va entrar en erupció fa 11.000 anys.

Els ocells

Els ocells són vertebrats amb un parell d'ales, un parell de potes, proveïdes de quatre dits recoberts de escates com els rèptils i adoptats a la marxa (gallina), a la aprensió (falcó) o la natació (ànec). La boca té un bec corni que presenta diferents formes segons els tipus de alimentació.

El cos el tenen recubert de plomes, respiren a través dels pulmons i tenen la temperatura constant, la funció de les plomes és protegir el ocell del fred o de la calor, i impedir que la seva pell és mulle i fer posible el vol.
L'au més gran és l'estruç que arriba als 2,5 metres d'altura i 167 kg de pes, viu a l'Àfrica i al sud-Amèrica. L'au més petit es el colibrí que mesura 3 cm de la punta del bec fins a la punta de la cua.

Activitat 2.
Potes d'aus:
Gallina:

Falcó


 Ànec





Becs d'aus:
Gallina



Falcó


Estruç


Colibrí



PICS DE AUS



POTES DE AUS