EL CICLE REPRODUCTOR DE LES PLANTES AMB FLOR

1.Parts de la planta.

La Tija: Sosté la planta. Té dues parts: La tija principal i les branques. Hi ha tiges llenyoses: són dures i tiges herbàcies: són toves.

 Les fulles: capten la llum i creixen de la tija. Tenen dues parts: el limbe, és la part més ample de la fulla i el pecíol , és la part per la qual la fulla s'uneix a la tija.



2.Parts de la flor.


-El calze, format pels sèpals, que generalment són de color verd. És important a l’hora de fer la descripció determinar:
-Quantitat                   -Si estan lliures (dialisèpals) o estan soldats (sinsèpals)

-La corol·la, formada pels pètals. Acostumen a ser de colors i constitueixen la part més “vistosa” de les flors. És important a l’hora de fer la descripció determinar:
-Quantitat        -Si estan lliures (dialipètales) o estan soldats (sinpètales)

-Els estams, formats per un filament que acaba en un engruiximent on es forma el pol·len i que se’n diu antera. El conjunt dels estam forma l’Androceu. Són la part masculina de la flor. És important a l’hora de fer la descripció determinar:
-Quantitat
-Els filaments poden estar lliures (poliadelf), tots soldats excepte 1 (dialidelf) o tots soldats (monoadelf)
-També pot ser que els estams creixin sobre els pètals (epipètals)


3.La reproducció: Pol·linització
La pol·linització consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l’estam fins a l’estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà. Es tracta, per tant, d'un pas important en la reproducció de les plantes amb llavors, de manera que els diversos grups d’espermatòfits han adquirit evolutivament mecanismes de pol·linització complexos i molt eficients.

TIPUS:
Anemofília 
La pol·linització es fa amb l'ajut del vent, (vegeu article principal a anemofília).
Hidrofília 
L'aigua líquida és el vehicle que transporta el pol·len, (vegeu article principal a hidrofília). Aquest és el cas, per exemple, de les plantes aquàtiques com la llentia d'aigua i les del gènere Zostera.
Entomofília 
La pol·linització es fa amb la col·laboració dels insectes, els principals pol·linitzadors pertanyen al tipus dels apiformes seguits del dípters (concentrats en tres famílies:Syrphidae, Bombyliidae i Tachinidae).
Zoofília 
La transferència del pol·len es fa gràcies a vertebrats, especialment d'ocells, però també els quiròpters i fins i tot els lèmurs(vegeu article principal a zoofília).
Entre el vertebrats no insectres s'ha senyalat els cargols com pol·linitzadors d'Aspidistra ssp.

4.Les llavors.
La llavor, sement o grana és una petita planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun aliment emmagatzemat. Es el resultat de la fecundació i maduració de l’òvul o ovocèl·lula de les plantes gimnospermes i de les angiospermes, es a dir, dels espermatòfits o vegetals amb llavors. Així, doncs, la llavor no és res més que el primordi seminal fecundat un cop és madur i està preparat per separar-se de la planta mare.

LES PLANTES QUE CULTIVAREM

EL CARBASSÓ:
El carbassó és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies. És originària d'Amèrica on era un dels principals conreus dels pobles indígenes precolombins. Actualment ha passat a formar part de la cuina mediterrània.

 Les fulles són palmejades amb pèls no vulnerants i tenen uns peciols molt llargs i acanalats. Les flors són relativament grosses i de color groc, les femenines amb el pistil molt visible, tenen l'ovari en forma de petit carbassó. El fruit és en forma de pepònide (com la resta de les cucurbitàcies)molt allargat i de grans dimensions quan està fisiològicament madur és de color groc amb gran quantitat de llavors.

 

Quan es planten: en primavera, encara que es pot plantar també durant tot l'any

Quan es cull: al cap d'un mes i mig

Producció Mundial: 126 mil tones.

TIPUS:

CARBASSÓ SOFIA:              CARBASSÓ SAMARA:

  

LES PLANTES QUE CULTIVAREM

CEBES
La ceba és una planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies.

Originària de l'Àsia central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrània.
Té un únic bulb gran, de forma ovoide. El seu desenvolupament és biennal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seves fulles són semicilíndriques i neixen d'un bulb subterrani, proveït d'arrels superficials. La seva tija és erecta i habitualment s'origina en el segon any de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbel·la de flors blanques o rosades. Altres noms pels quals se la coneix en català són ceba blanca, ceba d'Egipte o ceba porrera.
  


Quan es planten: Primavera, Estiu i Hivern
Quan es cull: Després de quatre mesos de plantar-ho.
Producció Mundial: 70 milions de tones


TIPUS:
CEBA BABOSA:                           CEBA TENDRA:       CEBA DOLÇA:
      V 












CALÇOTS:

LES PLANTES QUE CULTIVAREM

ENCIAM
Enciam, encisam o lletuga (Lactuca sativa) és una planta conreada de la família Asteraceae originària d'Europa i Àsia a partir de varietats silvestres afins com Lactuca serriola.
Planta anual o bianual, que inicialment forma una roseta de fulles de fins a 20 cm de llarg i que quan floreix forma una inflorescència amb flors blanques i fruit en forma d'aqueni allargat.
Enciam iceberg:                                             Enciam Lollo:
                     
Enciam maravilla:                                              Enciam trocadero:
                         


Es poden sembrar al febrer, març i recollir al maig, juny.
També es poden sembrar al juny i recollir al setembre.
Es pot sembrar també al octubre i recollir al novembre.

La producció mundial de enciams es de aproximadament 20.000 tones.